16 de març, 2014

Primavera




M'he dit que a la merda el fang, que joder, només és sorra i aigua i pedra i calç. I que m'és igual el verd. El llim de l'herba mullada que em frega els pantalons. Que el flaire obcecat queda enrere. I que estripar-me les genolleres i fer-me sang és avui més bonic que ahir. Perquè torna a ser primavera. I que no, que encara no ho és, però el sol ja escalfa com a tal. I quan fa vent fot fred, però a la merda el jersei. I a la merda les monedes que rellisquen per la butxaca. Que avui tanco els ulls i els núvols m'expliquen històries. El dia és incòlume i la nit anònima. I aquest instant, l'impàs perfecte.

1 comentari:

Gemma Pérez Ortega ha dit...

Ets genial!! (has vist la peli? tinc mil ganes de veure-la!)