14 de desembre, 2013

Oda als perdedors (tots, de tant en tant)



Encara que diguéssis que estaries bé no ho estàs, carinyo.
Encara que vas dir que no ploraries, mai he vist tantes llàgrimes.
Està bé, del tot bé: tots hem fet les mateixes coses per aquells que no es mereixien ni la nostra atenció, ni el nostre temps.

Senzillament odies veure que no ets el superheroi que se suposava que havies de ser. No passa res! Ho deixarem passar aquesta vegada. Ens limitarem a aixecar les mans i a dir que tots som perdedors en aquest joc. Al menys, ara ja no ens queda res més.

Encara que vas dir que el noi era maco, era del tot desagradable.
I encara que diguéssis que estaves bé, avui no has sortit de la teva habitació.
Les persones grans senten coses grans: plorem, i ballem, i mentim, i ens en riem, i sortim, i quan ho fem ens sentim bé; perquè això és el que se suposa que som, i sentim.

Senzillament odies veure que no ets el superheroi que se suposava que havies de ser. No passa res! Ho deixarem passar aquesta vegada. Ens limitarem a aixecar les mans i a dir que tots som perdedors en aquest joc. Al menys, ara ja no ens queda res més.


Ens limitarem a aixecar les mans i a dir que tots som perdedors en aquest joc. Al menys, ara ja no ens queda res més.