27 de novembre, 2013

One damn fine cup of coffee


Que aquesta declaració serveixi com l’epíleg de totes les tasses de te que he begut al llarg de la meva vida. A totes les partícules cítriques precipitades a darrera hora del dia. A les subtils racions de llet. Al vapor. A la cultura del kettle, de les dents engroguides, de les bossetes de paper. Un dia t'aixeques amb les pestanyes enganxades a la cara, i decideixes provar-lo. One damn fine cup of coffee, "a la" Agent Cooper. I l'olor, la textura, el color; l'olor, collons, el millor que has sentit en tota la jornada. Un breu recordatori que, passi el que passi "tot anirà bé". Un altre tens 20 anys, et lleves a les set i el primer que demanes és un americano para llevar grande de un euro. És calent. Però tant que t'arriba a la punta dels dits. I de sobte tot és una mica més millor. I et promets a tu mateix que, al dia següent, independentment de les circumstàncies, et permetràs aquest petit recordatori que el cafè segueix sent cafè. Perquè a vegades és bonic veure que hi ha coses que no canvien.

De l'aroma a la cafeïna, la vida és un lloc millor des que he començat a prendre that damn fine cup of coffee.