06 de juliol, 2013

Quan et rasques la irritació perquè dóna plaer



Els Tame Impala eren a l’escenari i a mi m’importava una merda la psicodèlia, la calor de març i la sorra a les sabates; en aquell moment l’únic que em passava pel cap era com gestionar el rictus per tal de veure l’escenari entre la multitud. Va ser llavors quan em vas vessar la cervesa per sobre i et ben juro que mai t’he detestat mai com en aquells dos segons. Recordo que em vas mirar de la mateixa manera que havies mirat a tants homes abans. Recordo el peta que em vas prometre i recordo com te’l vas fumar en rebutjar-lo. Llavors vaig pensar en Jessica Rabbit i en com quatre traços maldestres havien seduït mitja Amèrica: les teves esportives brutes, la teva impertinència i el desafortunat comentari sobre l’increment de preu de les entrades als concerts per la gent obesa. I ni la psicodèlia, ni la calor de març ni la sorra a les sabates han fet que deixés de pensar en tu.