20 d’abril, 2013

McAuto


La senyora del McAuto s'ha passat la vida preguntant a la gent què volia. Dues de pollastre, d’un euro. Unes patates fregides. Un McFlurry. Avui s’ha llevat, s’ha posat guapa, s’ha assegut a la finestreta i per primera vegada s’ha preguntat a ella mateixa què collons volia. Ens passem la vida pensant en on és en Wally, però mai ningú pregunta com està en Wally. Llegim que en Teo se’n va al zoo, al dentista. Teo menja tal. Teo visita qual. Però mai Teo és feliç. Teo és trist. Teo té por. La tensió en relacions interpersonals (entenent entre elles o entre elles mateixes) és una de les grans causes del patiment, i la solució és tant fàcil de resoldre com dibuixar un caràcter universal: “?”. Per primera vegada s’ha preguntat a ella mateixa què collons volia; s’ha respòs un McSomriure i ha tornat a la finestreta com sempre, com mai. Feliç.


2 comentaris:

Marcel Canals ha dit...

Després d'una dosi de literatura castellana s'agraeix llegir alguna cosa així.Gràcies.

David Moragas Llevat ha dit...

Gràcies a tu per parar per el blog! Fot-li canya a la literatura i pensa en la recompensa! Que vagi bé la setmana!