28 d’abril, 2013

Dotze hores després


Un dònut de xocolata, un cigarret i la pluja a primera hora del matí. Quan va arribar a l’hostal la cuina feia olor a canyella i torrades amb mantega. La nit anterior es desdibuixava com el vapor que sortia de les tasses. El fred del diumenge havia ajudat a suavitzar la ressaca, però res podia allunyar les impressions de dotze hores enrere. L’asfalt humit. La brisa. Els crits d’aquella ciutat encofurnada. Tant maca, tant bonica, tant puta.