19 de març, 2013

Estimada Lucy


Estimada Lucy. M'agrades. M'agraden els teus ulls. M'agrada el teu rostre. M'agrada que els teus cabells facin olor a xiclet de maduixa; i els teus llavis a caramel de menta. M'agrada que encenguis la lampareta de lava de la teva habitació abans que vingui, i que després em quedi hipnotitzat mirant-te mirant-la. I a vegades les formes em recorden a castells de plastilina, on podríem viure tu i jo. M'agrades de nit. M'agrada quan beus i balles, encara que a vegades siguis una mica puta. Fumes un parell de cigarrets i acabes vomitant. Jugues amb un parell d'homes. A vegades et poses amb les noies del teu voltant, però mai n’agredeixes cap. No et cal. Estimada Lucy, per què has marxat? Fa una setmana que no et veig. Et trobo a faltar. Ningú sap on ets. I saps què? Tothom et busca. Com sempre ho hem fet. 


7 comentaris:

lucía ha dit...

moragas mola que te dé por crear personajes con el nombre de lucy! muy literario todo jajajajaja

lucía ha dit...

espera yo no había comentado esta entrada antes? esto es como un déjà vu tio
bueno eso, que sigas desarrollando el personaje de lucy que me mola

Anònim ha dit...

A mi m'agrada el que has escrit

Anònim ha dit...

Després de "Where is Lucy?"...

...Veig que ja ha tornat

David Moragas Llevat ha dit...

Efectivament! Lucy Johns és l'objecte motor de tot un imaginari de cartes que es pregunten el per què de la seva fugida. Per cert... Qui ets? :) un salut

Lidia Arruego ha dit...

M'encanta aquest escrit, David. Dels meus preferits. T'ho deuen dir molt, però ets un crack. :)

David Moragas Llevat ha dit...

GRÀCIES LIDIA. Tu sí que ets una crack. La pàgina web t'ha quedat genial, per cert. Tinc ganes de veure la pestanyeta de "video" plena de perles. Una abraçada molt forta.