23 de novembre, 2012

Holy Motors, una oda al gest cinematogràfic


"Diuen que la bellesa és en l'ull que mira… però i si ningú mira?". És real tot allò que es pot veure o ho és perquè hi ha algú que ho observa? Què és el cinema? Ficció en tant que en un requadre se'ns explica una història o realitat en tant que rere cada forma, cada personatge, hi ha algú interpretant-lo? Es converteix en ficció tot allò que una càmera enregistra? I si no hi ha càmera? Què dicta la bellesa d’un gest? El cànon? La meva manera de veure’l?

Holy Motors, de Léos Carax, mira de resoldre algunes d'aquestes preguntes. Em va fascinar. De la primera escena a l’última. Un film pensat perquè la crítica el veneri? Sí, potser sí. Però funciona.