16 d’agost, 2012

Quan el sushi del dinar i el cafè de la tarda costen el mateix



Els habitants de Vancouver són ciratures del tot característiques: mengen sushi el més ràpid possible durant el break del treball i, en canvi, són capaços de passar hores de conversa en un Starbucks al final de la jornada. Això la converteix en la ciutat amb més quantitat d'aquests establiments per metre quadrat.
Avui he començat les classes. M'han ensenyat l'escola, m'han presentat el professor i m'han fet entrega dels quaderns de treball. Realment, he quedat força fascinat. EF va més enllà d'un equip de comunicació impecable: l'escola edita els seus propis llibres de text i té patentat un sistema propi d'ensenyament; el desplegament de personal treballant, per altra banda, també és impressionant. 

Ha estat el meu professor qui m'ha explicat l'anècdota que estrena el post. Amb la intenció de dur a terme un bon treball de camp, no m'ho he pensat dues vegades, i he demanat per un restaurant de sushi autèntic. Una mica més tard em plantava a Davie st amb Seymour st, a Yamato Sushi. Just entrar m'ha sorprès la gran quantitat de gent que cabia en un reducte tant petit. La majoria treballadors, empresaris. Tots ells encaixats en taules i cadires.







El millor? el preu. Una ració com la que podeu veure a la foto (sopa i amanida incloses) m'ha costat només 6$=5€. A casa, el mateix, em podria haver costat 20€ perfectament. A sobre, menjar saludable. 
Quan he sortit, complint amb el meu propòsit, he anat a fer un te a Starbucks. No he hagut de caminar gens. No menteixo quan dic que n'hi ha un a cada cantonada. 

La tarda l'he passada a Chinatown. Em fascina la manera com un barri d'aquestes característiques trenca de manera contrastada amb la resta de la ciutat. He fet una visita al Dr. Sun Yat-Sen Park, els jardins xinesos que protagonitzen el barri. Fascinants.













Arribo a casa esgotat. El jet lag encara fa de les seves. 

Demà, més.

2 comentaris:

Anna. ha dit...

Ara mateix pagaria el triple per aquest plat de sushi... quina bona pinta! les fotos genials, com sempre! :)

Àngels ha dit...

Mmmm! Segur que ets a Vancouver o posats a fer has arribat fins a la Xina?