08 de maig, 2012

Una barra de pa


Habitualment començo el dia comprant el pa a la pastisseria de la cantonada; ho faig a primera hora del matí. Avui hi he anat una mica més tard, i quan he arribat al davant de tot de la cua, la pastissera m’ha mirat amb ulls tendres: “Oi, oi, oi... què ha passat avui? Que t’has adormit?”. He pagat els 85 cèntims de la barra de pa: “je, je. No!... és que avui entro més tard”; he fet mitja volta per veure una nena d’edat escolar amb la resposta d’aquella pregunta als llavis, confosa, mirant la pastissera. No, la pregunta no era per mi. Ara compro el pa en una altra pastisseria. Benvinguts a l’era de la pèrdua de la innocència.

4 comentaris:

DomèniKa ha dit...

David, crec que has de tornat a aquella pastisseria, la tendresa amb la que va rebre la nena que s'havia adormit és la mateixa amb la que rebria la teva vergonya. No la perdis mai, l'innocència.

Sóc la MªJosé, de Teixit Humà. Espero una resposta a un mail que t'he enviat. Una abraçada.

lucía ha dit...

Jajajajaajaja muy bueno david! Y sí, yo también creo que deberías volver a esa panadería !

lucía ha dit...

Ah, y no me gusta que en tu blog no se publiquen directamente los comentarios sin que los hayas aprobado! libertad de expresióoooon chiqueto..

David Moragas Llevat ha dit...

ya lo sé... ¡pero es que entonces se me llena de spam! Un abrazo lucy, gracias por pasar por aquí