06 d’abril, 2012

La ressaca de Març

En cap moment em vaig proposar deixar el bloc. Però d’alguna manera ho vaig haver de fer. Un mes. Del 6 de març al 6 d’Abril. M’agradaria poder dir que el vaig considerar un mes sabàtic; però no és així. El cas és que he tingut moltes oportunitats d’escriure i tenia ganes de parlar d’un parell d’esdeveniments i de vídeos que he anat agafant d’aquí i d’allà... però potser precisament per això no he trobat el temps necessari per fer-ho. A grans trets. 
Març ha estat un mes intens. Vaja, molt, molt intens. 

El dia 1 sortia a la venta el nou CD dels Shins, els de New Mexico. Ja n’he parlat en altres ocasions aquí al bloc, però aquesta vegada es mereixen menció especial per la magnificència de disc que ens han portat. Feia 5 anys que no sabíem res de la banda sencera. Han tornat frescs, reinventats i amb ganes de marxa. Us deixo aquí el link al seu treball a Spotify. Molt recomanable, però potser convindria guardar-lo fins que s’acabi l’estat “relax” de les vacances.


De l’1 al 3 i del 8 al 10 de Març vam tenir la 14a edició del Festival Europeu de Curtmetratges Cambrils-Reus. Un èxit. A Europa tenim un problema i un avantatge que parteix d’un sol fet. A diferència dels Estats Units, les nostres productores cinematogràfiques estan completament fragmentades a causa de la divisió de nacionalitats enlloc de conglomerar-se en grans majors. Això suposa que cada una tingui, en certa manera, una mena d’identitat cultural pròpia de cada país. Aquest fet, aplicat a un festival de curtmetratges internacional europeu et porta a veure delícies amb un regust propi de la terra d’origen. Una mena de marca personal, un encant, una melositat... que els americans possiblement no acabin d’entendre mai (interessant, tenint en compte que la indústria cinematogràfica americana és de lluny més poderosa que la europea). Deixo algunes de les fotos dels esdeveniments que van girar al voltant del festival.


Març també ha estat un bon mes per els projectes. Concretament, han estat el rodatge de dos curtmetratges. No tenen res a veure l’un amb l’altre, però m’ho he passat genial fent-los els dos. El primer encara no el tinc llest per penjar-lo; el vam realitzar amb un equip total de deu persones: una molt grata experiència. El segon el deixo aquí sota; una contraposició molt simple de dos universos: poble i ciutat. Val a dir que la finalitat en aquets darrer és simplement plàstica, però estic prou satisfet amb com va quedar el conjunt.


El dijous dia 15 vaig tenir el plaer d’assistir als premis Zapping; uns guardons que s’atribueixen a diversos mitjans dins el sector audiovisual estatal. Va ser una nit molt curiosa, però –no em pregunteu per què –em vaig deixar la càmera a casa. Entre una cosa i una altra la única foto que puc salvar és aquesta d’en Molina que vaig fer amb el mòbil.


Dues vagues i una vertiginosa setmana d’exàmens després, em vaig acomiadar del Març. No sense abans passar, però, un cap de setmana a la casa rural Cal Compte, a Torroja (el Priorat): vi, festa, molt bons amics i, el més important, relax.


No ens podem oblidar tampoc de la celebració de Sant Patrici, patró dels Irlandesos –i, per extensió, de la cervesa negra. El vam passar al pub Highbury, a Reus.


I ja per acabar, a principis d’Abril, vaig anar a la inauguració de la sala 3 als cinemes Òscar de les Gavarres: al·lucinant. Molt, molt impactant. Vaig poder veure el film Hugo, que em va decebre considerablement; però això millor ho deixo ja per un altre post. 
Espero que gaudiu tant com pugueu d’aquests darrers dies de vacances. Però sobretot –i més important encara –espero que gaudiu la tornada a la marxa!

2 comentaris:

Arnau Castro ha dit...

Coi, quina agenda!

David Moragas Llevat ha dit...

Ha estat un març del tot caòtic. Abril es presenta més light. Moltes ganes de St Jordi!