06 de març, 2012

Un cortado más Barcelona.


Quan era petit, el meu pare em portava a la mateixa barberia que ell i jo era la persona més feliç de món. Més gran vaig anar allà on anava la mare. Uns quants anys després, faig cap a la ciutat. Era inevitable que tard o d'hora comencés a buscar alternatives quant a llocs on tallar-me el cabell. No podia evitar preguntar-me si no estaria, a grans trets, dissenyant una nova saga de barberies que posteriorment heretarien els meus fills, i els fills dels meus fills. Tenia diverses opcions. Xinesos. Xinesos. I encara més xinesos. Com que no em podia decidir, vaig optar per la solució pròpia del segle XXI: buscar al Google. De les mil i una opcions vaig escollir la que em queia més a prop. Vaig trucar al número en qüestió i demanar hora, em van dir que la tarda del dilluns la tenien plena i vaig reservar per dimarts ben d'hora. 

Dimarts. "Hola, tenia hora reservada com a David Moragas". "¿Cómo?" -ja hi som, la història de sempre -"Hola, soy David, tenía hora reservada para cortar el pelo". "Aquí no reservamos horas, pero si quieres te lo corto yo". "Bien, perfecto". 

Però ni "bien", ni "perfecto". 
29 anys. Italiana. Havia viscut al nord d'Itàlia, després a Milan i portava 5 anys a Barcelona. Piercing. Tatuatge. Aspirava ser perruquera a Berlín. El seu nuvi era de Mèxic, i pensava passar-hi una temporada, també. 25 minuts de tallat. 10 minuts de rentat. 5 minuts de desrentat amb una substància encartonadora. Acaba la feina i firma amb un "che, ¿te gusta? ¡un cortado más Barcelona!". 
22,5€. 
22,5€. 
22,5€. 
Em miro al mirall i recordo amb nostàlgia el barber del pare. 

(Si nunca llegas a leer este post, no te ofendas. Me lo he pasado muy bien. Es que aquí en esto de los blogs nos gusta contar la vida como si de una película se tratase. El que tiene la culpa soy yo. Supongo que aún no estoy preparado para nada que sea "más Barcelona". Te deseo mucha suerte en todo lo que te propongas. Un abrazo).

4 comentaris:

Montserrat ha dit...

M'has deixat amb les ganes de veure't amb el nou tallat! :)

Arnau Castro ha dit...

David, ens deus una nova foto de perfil identificadora!

El millor de tot, sens dubte, la història completa de la perruquera: No té preu!

En fi, aquestes anècdotes ens van omplint la vida. Potser al teu fill no li recomanaràs aquesta barberia, però segur que li explicaràs la història! Hahaha

Marta Arjona ha dit...

Simplement genial!!!!!

MTTJ ha dit...

Molt bo David, m'he fet un fart de riure! Jo seguiria anant a la perruqueria del pare...o de la mare ;-)