09 de febrer, 2012

Edinburgh

Fa dos anys em vaig proposar encetar cada any nou en una ciutat diferent. D’aquesta manera, el 2010 em llevava a Londres, el 2011 a París i aquest 2012 em vaig llevar en una ciutat que fa un parell d’estius em va fascinar absolutament: Edinburgh. 

Hi ha moltes maneres de plantejar-se un viatge. En el meu cas, sempre m’intento empapar al màxim de la quotidianitat del lloc. Això comporta evitar aglomeracions turístiques, fotografies de postal i, en general, qualsevol activitat que impliqui comprar un ticket i fer una cua; en certa manera perquè aquesta manera de conèixer un lloc no té res a veure amb com el viuen els individus natius. 

A Edinburgh es beu, es passen hores als pubs i, a la vegada, es fa molta vida de carrer. I això, en certa manera, és el que vam fer. Aquestes són algunes de les fotografies. Malauradament, els moments més interessants no van quedar immortalitzats o, en la majoria dels casos, les fotografies no són prou significatives. 

Parlo de la processó de torxes que es fa just la nit abans de cap d’any –emocionant, al·lucinant –i dels focs artificials de la mateixa nit (fins ara, els millors que he vist).


19 anys i tant fanàtic de Harry Potter com el primer dia. No va poder faltar, doncs, una visita al petit cafè on JK Rowling va escriure moltes de les pàgines que anys després m'atraparien, m'hipnotitzarien.


Imatges de l'interior del cafè. Famílies escoceses. Vistes poètiques del castell d'Edinburgh.


Cementiris. Edinburgh és "la ciutat dels fantasmes". Impossible no sentir, al menys, un calfred al dia.


St Arthur's Seat. El cim que vigila la ciutat. Aquesta és una activitat poc promocionada però que en canvi val molt, molt, molt la pena. El cim ofereix unes vistes al·lucinants de la ciutat. Rep aquest nom perquè el rei Artur hi anava a meditar. Quan un és dalt, en certa manera, entèn perquè. És, sense cap mena de dubte, un lloc interessant on meditar.


No podia faltar tampoc l'hotel Balmoral, on una JK Rowling rica -extremadament rica- va decidir acabar, de manera simbòlica, les últimes pàgines de la saga Harry Potter.


El parlament.


La vida al carrer moments abans del canvi d'any.


I és clar, l'esmorzar tradicional del primer dia de l'any.

6 comentaris:

Arnau Castro ha dit...

Ostres tu, has aconseguit que tingui moltes ganes d'anar-hi! M'hi hauré de deixar caure en algun moment o altre...

Per cert, quin objectiu has fet servir per fer les fotos?

caterina ha dit...

Fantàstiques les fotos, precioses! I quina enveja poder encetar l'any de viatge, a una altra ciutat :) Per cert, jo també sóc fan de Harry Potter!

David Moragas Llevat ha dit...

@Arnau: és el que acostuma a venir de sèrie, un Canon 18-55. També és el que m'emporto de viatge per si me'l carrego.
@Caterina: gràcies! Un aplaudiment per aquells que mai ens cansarem de llegir Harry Potter.

MTTJ ha dit...

Edimburg és una ciutat que fa molt de temps tinc ganes de visitar però costa que arribi el moment. Veient les teves fotos encara me n'han agafat més ganes, tot i que m'estimaria més un bon sol que pluja ...difícil a Escòcia, en sóc conscient!

Seaborghi ha dit...

Heil Harry! Per desgràcia, tot i visitar-la amb un escocès natiu, no vaig tenir temps per gaudir-la suficientment. Crec que fas una representació força digna de la ciutat.

David Moragas Llevat ha dit...

Gràcies! i gràcies pels comentairs.