22 de gener, 2012

Felis Navidad.

White hood as well.

Inspiració. Sort. Oportunitats. Sempre he pensat que les tres tenen una cosa en comú: existeixen, però no serveix de res esperar a que vinguin a tu. Trobar sovint requereix buscar. Avui, per exemple, a les tres de la matinada em quedava aturat al metro mentre un grup de guiris cantaven de manera patètica una nadala; un home els mirava amb una expressió curiosa. I amb una mica d'aquí i una mica d'allà es pot dir que he trobat la inspiració per escriure el fragment que presento. Si m'hagués quedat a casa, no hauria presenciat tal escena i és clar, ara no l'estaria escrivint. Bona nit!


Feia dies que es sentia absoluta i completament perdut. Vagava pels carrers de la ciutat buscant resposta al seu sentiment neguitós, nerviós. Tenia ganes de canviar el seu món, de crear una cosa tant meravellosa que el pogués fascinar a ell mateix. I el vagar el va portar a un dissabte nit. Tres de la matinada. El metro. La multitud s'agitava entre treballadors nocturns, discrets; vagabunds sense rumb -com ell, va pensar amb un cert to irònic- i adolescents (i no tant adolescents) beguts, rient, estimant-se provisionalment, fent història. Aproximadament a la meitat de trajecte entre una parada i la següent la màquina es va parar. Una avaria. Un moment de tensió. Un crit fos.
Ell patia claustrofòbia. Es va posar a caminar d'una porta a l'altra. D'una paret a la contrària. Perquè això és el que ell feia. Vagar. Rondar.
Llavors un dels adolescents va decidir trencar la tensió. "Felis Navidad… Felis navidad!… Felis Navidad, prospero ano y felisidad. I wanna wish you a merry Christmas, I wanna wish you a meerry Christmaaas". A poc a poc, el vagó sencer va anar acompanyant aquella melodia. Feia quatre setmanes que havia passat el nadal. Però a ningú semblava importar-li.
El tren va restar parat durant set minuts i mig.
Potser en un altre lloc algú no havia fet la feina que tocava.
El botó incorrecte.
Un error de càlcul.
Un mecanisme poc eficaç.
Un suïcidi a les vies.
Però en aquell moment, ell només tenia aquella patètica melodia al cap. Potser estava una mica perdut. Però al menys podia estar segur que no era l'únic.
Felis Navidad!

2 comentaris:

Arnau Castro ha dit...

Magnífic!

David Moragas Llevat ha dit...

Gràcies Arnau! A vegades, Barcelona pot resultar una mica surrealista!