31 de gener, 2012

Ensenyament o el joc de la plastilina.



A l'hora de llegir la següent reflexió, demano un petit exercici d'abstracció. Imaginem per uns moments que totes les etiquetes polítiques desapareixen; que només podem classificar les següents mesures segons els valors de "tradicionals", "conservadores", "liberals" o "revolucionàries" en lloc de "peperes", "esquerranes" o qualsevol altre adjectiu relacionat amb un partit polític. Analitzem la situació com ho faria un teòric imparcial. (Per mi, és la única manera que puc jutjar sense tenir en compte prejudicis culturals o socials). 

Carles Capdevila publicava aquesta tarda al seu twitter "El govern espanyol suprimeix l'assignatura d'educació per la ciutadania". Ho he de reconèixer: la primera reacció ha estat un "BOONA!" del tot sincer. La primera vegada que vaig tocar aquesta assignatura tenia entre catorze i quinze anys; ens la feia el professor de filosofia. Recordo que estudiàvem coses com que existien uns drets humans o que la discriminació segons raça, sexe, religió o orientació sexual havia de desaparèixer. Des del primer moment em va sobtar; em preguntava fins a quin punt havia arribat l'educació domèstica per què als catorze anys necessitéssim un professor que ens adoctrinés sobre com havíem de plantejar temes com el racisme. AMB ALTRES PARAULES, L'EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA ERA UNA MATÈRIA QUE CADASCÚ LA PORTAVA (O L'HAURIA DE PORTAR) APRESA DE CASA. 

No volia entrar en la polèmica de fins a quin punt els continguts de l'assignatura són necessaris, només volia explicar aquesta petita reflexió per justificar que, tenint en compte que els nivells de rendiment acadèmic del país estan per sota de qualsevol mitjana, considero prioritàries altres assignatures. Parlo de més hores de català. Més hores de matemàtiques. Més hores d'anglès (per posar alguns exemples).


Em disposo a llegir l'article sencer i descobreixo que el que el ministre d'Educació, Cultura i Esport proposa és senzillament substituir l'assignatura esmentada per una "lliure de qüestions controvertides" i allunyada "d'adoctrinament ideològic", ja que l'anterior va estar acompanyada "des del principi per la polèmica" i va crear "divisió en la societat perquè va anar més enllà del que hauria de suposar una educació cívica". QUÈ-COLLONS-FOTEM? Així que en el fons tot es tracta de postura. Agafar el mateix tros de plastilina i fer-ne una altra forma. Comprar llibres nous. Reorganitzar el temari. La mateixa història de sempre. 

Continuo llegint. 

"Wert també ha reiterat la voluntat de l'executiu d'impulsar l'educació bilingüe en castellà i anglès però no ha fet cap menció a com afectaria aquesta mesura les hores lectives en català". Genial. Perfecte. Perquè això és el que necessiten els nanos d'aquest país. Matemàtiques en anglès. Història en anglès. A sobre segur que funciona, tenint en compte com és l'entorn que generen els mitjans de comunicació: els films doblats, el "sálvame", la "juani". 

I ja per acabar la fantàstica "profunda reforma" de l'ESO i el Batxillerat; la revolucionària idea d'eliminar un curs d'ESO i sumar-ne un de BAT, mantenint l'edat obligatòria d'estudi als 16 anys. No sé com interpretar aquest "canvi". De debò, no l'entenc. Quina és la diferència? 

Mai m'he considerat una persona revolucionària o especialment trencadora. Però en canvi, sempre intento ser el més pràctic possible amb totes les decisions que se'm plantegen. I potser en certa manera, d’això es tracta tot plegat. Siguem pràctics. Si les avaluacions demostren que el nivell de matemàtiques és baix, deixem-nos de parides i postures i dediquem més hores a aquesta assignatura. Si el nivell d'anglès al país fa pena, dirigim-nos a l'arrel del problema, busquem el focus de conflicte. Potser en el fons només es tracta de deixar de jugar amb la mateixa plastilina de sempre i anar al gra d'una vegada per totes.

6 comentaris:

Anna. ha dit...

Totalment d'acord. A vegades sembla que els falti una mica de sentit comú. No sé cap a on anirem amb tot plegat.

David Moragas Llevat ha dit...

EXACTE. En el fons tot plegat es tracta de simple sentit comú. El tenen?

Seaborghi ha dit...

Bon escrit, però no estic d'acord amb tot el que dius.

D'entrada, una mesura progressista, liberal o conservadora ja s'engloba dins d'una tendència política tal i com ho fan els partits, tot i les seves ambigüitats, el seu oportunisme i la seva hipocresia.

Des de la meva perspectiva, quan esmentes la matèria de l'assignatura d'Educació per la Ciutadania et refereixes a alguns principis com el de tolerància, respecte, solidaritat i potser fins i tot un criteri propi. Jo almenys penso que si tota la societat els tingués una mica més, aniríem unes passes endavant. Però la realitat és força diferent, per desgràcia, molta gent no té accés a aquest tipus d'educació -podríem dir extra acadèmica-. Actualment la proveeixen (o ho intenten) les famílies, les entitats d'educació en el lleure i d'altres, però per què no establir unes bases per a ser millors ciutadans que estiguin a l'abast de tots? És clar, tu i jo tenim una família que ens ha fet veure moltes coses (com moltes de les persones que ens envolten), però no tothom ha tingut aquesta sort.

La societat d'avui dia dóna molt poca importància a ser persona, el que vol és que treguis bones notes i siguis productiu per a la societat (millor dit, l'economia), però no que la critiquis per tal de millorar-la. Tu mateix ho dius, el que t'interessa és que les nostres notes d'anglès i matemàtiques millorin. I això és perquè ja tens clar el que és el racisme o la violència de gènere, per posar algun exemple.

Si bé és cert que és important adquirir coneixements, jo trobo que uns mínims ètics (objectius, sense adoctrinar zombies independentistes o cristians) s'han d'inculcar a primària i també a secundària, quan un comença a formar-se com a adult.

I sobre el rendiment acadèmic, jo trobo que potser no es tracta d'hores, sinó de mètode i de trobar la forma per a motivar els alumnes. És més, si des del principi s'intenta fer entendre per què és important estudiar i tenir un bon nivell de llengües, és probable que els estudiants vegin més clar estudiar.

Aquest és potser un tema que valdria la pena parlar en persona, les colònies no van donar per tant, eh? :) De debò que m'agradaria.

David Moragas Llevat ha dit...

Hola Borja! D'entrada, gràcies per el comentari; l'aprecio moltíssim, ja ho saps.

Entenc quan em dius que les mesures progressistes, liberals o conservadores van lligades als ideals d'un partit o un altre i precisament per això jo proposo deixar per un moment de banda la consciència de la ideologia del govern que ara ens toca per poder així analitzar una mesura o una altra sense prejudicis sobre què farien uns o què farien els altres.

També t'entenc quan em dius que, malauradament, hi ha famílies que no han sabut o no han pogut transmetre els valors esmentats a casa, però a mi no em sembla bé que l'escola (l'educació acadèmica) carregui amb aquest problema. I menys quan, a sobre, ens embolcallen altres problemes amb magnituds molt majors: el baix rendiment acadèmic, la carència d'aquesta segona (tercera, en el nostre cas) llengua, etc.

No podria estar més conforme amb tu quant al quart paràgraf: l'escola ha de transmetre uns valors, uns mínims (què collons, i màxims!) valors ètics i morals, de la mateixa manera que ho haurien de fer els mitjans o fins i tot l'entorn. Però no considero que per això siguin necessàries unes hores X de l'educació secundària.

Molt cert això que el primer pas de l'aprenentatge és una bona motivació. I aquest considero que és el principal problema de les generacions que pugen: la falta de motivació. De qui és el problema? Dels professors? (és fals això de generalitzar, però jo et diria que sí). Dels mitjans? (també). De casa? (és clar).

De debò, moltes gràcies per la resposta Borjins :)
Una abraçada.

Arnau Castro ha dit...

Genial!

Em sembla que és el primer article d’opinió que et llegeixo i, en quant a forma, m’ha encantat. Pel que fa als continguts també estic del tot d’acord amb el què has escrit, però el tema de l’assignatura d’educació per la ciutadania em suscita una reflexió paral•lela: Estem assistint a una degradació de l’educació familiar fins al punt en què l’estat ha d’intervenir i fer la feina que els pertocaria als pares?

No m’hi poso, ho deixo a l’aire...

Això sí, el tema d’augmentar a tres els anys de batxillerat suprimint-ne un d’ESO i mantenir l’edat d’educació obligatòria em sembla, com tu dius, una bajanada. Suposo que és un sistema més per aconseguir recaptació suplementària (els busos escolars i menjador –corregiu-me si m’equivoco- passen a ser de pagament a partir de batxillerat).

David Moragas Llevat ha dit...

Bones reflexions, me les apunto! tinc els articles de societat una mica desorganitzats... a veure si quan tingui una mica de temps em poso a organitzar el contingut per etiquetes, tot i que em fa una mica de mandra!