21 de gener, 2012

The Descendants


Matthew King (George Clooney), un dels hereters d'una immensa porció de terra hawaiana, acaba de rebre una bona bufetada a la cara: la seva dona ha patit un accident nàutic que l'ha deixada en estat vegetatiu. L’esdeveniment el posiciona en una situació difícil: dues filles (una apropant-se a l'adolescència i l'altra descobrint com sortir-ne), un enigma al voltant de la vida sentimental de la seva esposa i la decisió de vendre les seves terres. En el fons, una mena d'espirall de sentiments concentrat en un personatge perdut. 

En aquest context, Alexander Payne (Oscar pel millor guió adaptat a Sideways, Entre Copas) dirigeix The Descendants, una història que, a grans trets, no reflecteix res més que el tòpic moral de "per molts conflictes i obstacles que et plantegi la vida, sempre cal trobar excuses per acabar enfoten-te’n". "Em considero un director de comèdies, i si The Descendants és un drama (que tampoc ho sé, perquè odio categoritzar els films d'aquesta manera), és un drama dirigit per algú amb afinitat per l'humor, o al menys és un drama amb certa lleugeresa", cita Payne (Dirigido por…, núm. 418, p. 24). 

Si en el fons no es tracta de res més que un tòpic, què és el que fa que el film resulti inexplicablement encantador? 

Puc pensar en algunes respostes: l'emplaçament en un escenari que sembla contradiure l'atmosfera melodramàtica: un Hawaii exuberant apreciat des d'un punt de vista local, la fantàstica interpretació de les dues filles, la música tradicional Hawaiana, la família disfuncional o una actuació (si no brillant, força madura) de George Clooney. 

Sigui quina sigui la resposta del públic o de la crítica, considero que és un film més que recomanable. A banda de la meva gran afició per les famílies poc convencionals, el considero un film força profund, capaç de cridar l'atenció d'aquells sentiments que sovint, a causa de l'exuberància sensitiva de la quotidianitat contemporània, queden enterrats: un somriure sincer, un parell de llàgrimes, o una pell de gallina.

6 comentaris:

Arnau Castro ha dit...

Avui mateix tinc cita amb aquesta pel·lícula! Ja et diré que tal em sembla...

David Moragas Llevat ha dit...

Genial! espero llegir-ne una segona crítica!

Eva Tomàs ha dit...

Me l'apunto a la (interminable) llista de pelis per veure! =)

David Moragas Llevat ha dit...

Ben fet!

MTTJ ha dit...

Seguint la teva recomanació, hem anat a veure la peli. Un 10 per la interpretació de la filla gran. Em sembla que és la primera pel·lícula que veig del Clooney i tampoc m'ha decebut. Gràcies per la recomanació

Bon cap de setmana!

David Moragas Llevat ha dit...

Me n'alegro que us hagi convençut! Ha generat crítiques força contrastades, però en canvi ha sortit molt ben parada de les nominacions als Oscar. Una abraçada i gràcies per passar pel bloc!!