25 de desembre, 2011

El Nadal dels Freeman I



Aquella era una de les tradicionals vetllades de Nadal dels Freeman. La tia Mary havia parat la taula de la manera més pulcra possible. En aquell moment, tota la família (i la no família, també) es disposava a menjar un sopar que en qüestió de minuts passaria de suculent a suficient i de suficient a rebutjable; perquè així eren sempre els àpats: quantitats astronòmiques amb un final feliç: dolor de ventre. James havia portat la seva nova novia de l’any: un pendó força més jove que s’esforçava per demostrar de manera fidel la teoria de la relativitat: davant de dues grans masses esfèriques es creava una deformació espai-temps que atreia totes, absolutament totes les mirades. Ewan, a causa de les influències revolucionàries universitàries havia decidit rebutjar qualsevol manifest nadalenc; tant és així que quan l’àvia li va oferir torrons, ell va llençar el plat a terra mentre cridava “revolució, anarquia, república...!”; l’ensurt va ser tant exagerat que la tia Claire (qui, val a dir-ho, havia ingerit una preocupant quantitat d’alcohol) va vomitar tot el menjar sobre la taula. Amb tot, l’avi s’ho mirava amb certa expressió irònica. I jo llavors no vaig poder evitar posar-me a riure de manera estrident, perquè tot i que l’escena no podia resultar més patètica, aquell any potser em salvaria de pujar sobre la cadira i recitar el mateix poema avorrit de Nadal que memoritzava any rere any.

Bones festes!

5 comentaris:

Seaborghi ha dit...

M'ha agradat molt l'escena i la cançó. A mi en realitat les festes aquestes em fan gaudir molt, però simplement cal tenir en compte certes coses. Fins aviat!

Satine, petit pierrot ♥ ha dit...

Jjajajaa, l'he imaginat tal qual com una pel·lícula. El teu destí és ser director Moragas, cada cop ho veig més clar (:

I ei, m'ha agradat molt el que he vist!

David Moragas Llevat ha dit...

Gràcies als dos pels comentaris. Ale, em fas posar la pell de gallina :). Una abraçada xics, us trobo molt a faltar. Feliç any nou.

Arnau Castro ha dit...

Genial David! Aconsegueixes enganxar-me i fer-me riure amb només un grapat de línies. És una fotografia expressada en paraules, i m'agrada especialment perquè en cuides tots els petits detalls (com la "preocupant quantitat d’alcohol" ingerida per la tieta). Són aquestes pinzellades el que donen forma real a tot el conjunt (o així ho veig jo!)

Per cert, a veure si em trobes una tarda de la teva agenda per anar a fer una Voll Damm i actualitzar-nos una mica (tot i que suposo que ara estaràs en plena sessió d'examens), que fa força temps que no et veig el pèl!

David Moragas Llevat ha dit...

Ostres doncs quan a tu et vingui bé! jo ja he acabat els exàmens (pompeu is different) i ara començo trimestre nou, gairebé vida nova. Cap de setmana que tingui lliure i estigui a Almoster, cap de setmana que et dic alguna cosa. Una abraçada Arnau, i és clar, gràcies per visitar el bloc!