12 d’octubre, 2011

Lost in Sitges




Era la primera vegada que assistia al festival, així que d’alguna manera, a part de l’emoció que suposa l’acte en sí, estava força entusiasmat per tatxar una tasca que portava pendent des de feia molt de temps. Perquè el festival de cinema de Sitges invita a fer-ho. Fora de l’escèptic que es resigna a veure un film com si fos qualsevol sessió ordinària, és inevitable sentir cert encant per la moqueta vermella, la multitud, el photocall, els títols de crèdit aplaudits del primer a l’últim i la consciència d’estar formant part d’un dels millors festivals de cinema fantàstic. 

La pel·lícula no em va decebre gens: Melancholia, de Lars Von Trier. Una mena de joc en què el Dogma 95 es combina amb un espectacular Wagner de fons. La trama, centrada en l’apocalipsi (tema que, a banda, sembla estar “de moda”), gira al voltant de dues germanes. La pel·lícula es presenta en dues parts, una per Justine (una Kirsten Dunst caracteritzada de manera impecable), la germana passional, que ha perdut el contacte amb la realitat per deixar lloc a un ésser purament malalt; i una per Claire (Charlotte Gainsbourg i el seu peculiar rictus de pànic i angoixa) que representa la vessant racional i humana vers el final dels temps. Un film que es pot veure des de dues cares completament oposades: la fantàstica (on trobarem elements màgics, filosofia i misteri) o la realista (on trobarem una caracterització dels personatges brutal, una profunditat a l’argument molt complexa i potser fins i tot la resposta a com entendre la vida i l’existència humana). 

La vetllada va resultar un èxit. Vaig tornar a casa amb ganes de més. 

Deixo algunes fotos i el tràiler del film; molt recomanable.


1 comentari:

Eva Tomàs ha dit...

ostiaa deivid, no sabia que tenies un blooog! Que amo jajajaja Que guaaai el festival, ja m'epxlicaràs que tal! =D