06 de setembre, 2011

Nacionalisme o sentit comú? Un vídeo que m'indigna.

Quan era més jove, tot això del nacionalisme català em semblava molt divertit. Per sobre de les meves espatlles, els estudiants que ja anaven a l’insti es pintaven estelades a les agendes i s’insultaven a crits de “fatxa”! Descomptades pintades a l’agenda després, me n’adono que o: 
a) La idea se’m va clavar al subconscient i he sortit nacionalista per això 
b) El sentit comú, l’experiència i, per què no, una mica de romanticisme em fan adonar del patètic que és perdre una llengua, perdre una cultura o fins i tot perdre algunes tradicions. 
No em mal interpreteu, sóc fan de la globalització: rebem d’altres cultures i –potser en menys mesura –compartim la nostra. 
És per això que tot aquest embolic de la llengua vehicular em posa de mal humor. Tant de mal humor com aquest petit curt (no només la temàtica però també l’edició ridícula):


Tornaré a recórrer al sentit comú, tal i com ells ho fan: si no vols que els teus fills s’eduquin en català, doncs no els portis aquí. 
Entenc la qüestió econòmica, és clar, i també entenc els problemes de mobilitat. No sóc un radical, collons; ni tan sols havia gosat opinar sobre tot això de la acotació de la sentència contra el català. 

On vull arribar és que no costa res de res per aquells que no el parlen (i ara no em treguis que el bilingüisme a l’escola perjudica l’aprenentatge de les dues llengües alhora) utilitzar la llengua. 
Potser sí que podem interpretar el Català com un “animal en perill d’extinció”; i no estic disposat a deixar que aquesta flama es vagi apagant per culpa de bufades tan ridícules com la que tenim ara davant.

1 comentari:

Seaborghi ha dit...

M'encanta, hi estic tan d'acord! Demagògia pura i dura, i no saps la de vídeos d'aquest estil que ronden per Internet. Això sí, que la llengua es preservi o arribi a una situació utòpica d'igualtat amb l'espanyola depèn només de nosaltres.