11 d’agost, 2011

Arcadi Oliveres: Reacciona. I què collons faig?

Arcadi Oliveres - "Indignats" Davant la Crisi - Espai de debat @ Centre cultural Barradas
Foto: imaginium.es

Dues hores de discurs, una agilitat molt fresca i una retòrica impecable. No hi ha dubte que el senyor Oliveres és un gran orador. Tan sols fa una hora que he sortit del teatre municipal d’Almoster i segueixo donant tombs a les idees que he agafat de l’acte en sí. L’Arcadi les resumeix en dues: Indignació i Reacció (o dues tasques: indignar-se i reaccionar).

Indignació: ens ha donat una elaborada descripció (amb xifres, fets i anècdotes) realista, o pessimista, de la situació econòmica i potser ètica actual. Tanmateix una llista de personatges que són “uns delinqüents que ens ensabonen i cal posar a la presó!” (entre ells, Obama o Cameron). 

Reacció: més del mateix; amb un parell de propostes per acabar amb la crisi: fer ús dels bancs ètics, aturar el consumisme, especialment quant a grans multinacionals (Inditex, Ikea...) i reduir la jornada laboral (també el sou, és clar) per tal que aturats puguin ocupar aquests buits. 
Per acabar, una ordre: no culpar els immigrants de la situació de crisi actual. 

Després, torn de preguntes. 
S’acaba la conferència i no puc evitar preguntar-me... I ara, què collons faig? 

A nivells pràctics, Oliveres em diu que usi els bancs ètics, que en trobo un a Barcelona. D’acord. Em demana que no compri a grans multinacionals (provaré d’evitar-ho). I diu que redueixi el meu sou (o el meu futur sou) per tal que algú altre pugui aprofitar la resta d’hores laborals. Genial, em toca la fibra sensible. Faig un recorregut als aturats que conec. Millor encara, als futurs aturats que conec. Fa tan sols uns mesos em deixava la pell fent selectivitat. Amics i coneguts estudiant (mòduls, cursets, carreres universitàries; estudiant). D’altres que no han aprofitat l’oportunitat d’aprendre (i que a sobre, encara ens han fotut als que sí que volíem); representa que tots nosaltres ens hem de sacrificar per ells? Em pots dir egoista, si vols. Marx parlava d’alienació del treballador, quan a causa del capitalisme i l’aparició del plus vàlua, aquest no rebia la recompensa corresponent al seu esforç. No estic disposat a deixar que això passi quan ni tan sols tinc garantia que serà una solució a la situació actual. 

Resulta que ara em vull informar més. Oliveres ha descartat de “decent” qualsevol diari. No ha parlat d’altres mitjans de comunicació. Un moment, potser ha qualificat de “mínimament fiable” (no literalment) “Le Monde”. Li pregunten pels partits polítics actuals i es mulla menys que ningú: “tots uns delinqüents, tots a la presó”. 

Llavors apareix un home entre el públic (tant que m’hauria agradat poder-li fer saber que li donava la raó) que pregunta, en resum: “si vostè té unes idees tant clares i precises, perquè no comença un partit polític? Perquè no intervenir?”. Oliveres resumeix una bonica història sobre una organització pacifista que es va posar en política i va acabar transformant els seus ideals i bla, bla, bla. I au, aquí s’acaba. 

El 22 de Maig penjava una entrada que prenia per títol “I ara, què faig?”. Després de la conferència em queda prou clar que la situació actual no porta enlloc, però segueixo sentint aquesta mena d’impotència. Sembla que “reacciona” sigui el que tothom demana, però ningú sap com hem de reaccionar. Torno a parlar de Marx; ell tenia força escrits on criticava filòsofs anteriors perquè fins llavors només s’havien dedicat a descriure la societat del moment, però no a canviar-la. 

No escric l’entrada per dir bé o malament d’Arcadi Oliveres; senzillament l’escric per dir que esperava una altra cosa. Més?, doncs sí, esperava més. No necessito conscienciació, ara és hora de buscar solucions. S’accepten propostes. Però no em serveix això de “tots uns delinqüents, tots a la presó!”, cap mitjà de comunicació es de fiar o “amb el que fem, no anem enlloc”.