10 de juliol, 2011

Cobh, Juliol 2011 o un estiu alternatiu.


Dues anècdotes de Cobh que tothom hauria de saber abans de preguntar-se perquè aquest lloc és tant especial. La primera, Cobh va ser l'últim port d'on va sortir el Titànic. Diu l'anècdota que el capellà que portaven al vaixell va decidir fer una parada a Cobh i que aquest es va quedar a l'illa per accident. Així que el que d'entrada va semblar un cop de mala sort, va resultar ser un fet que li va salvar la vida.
Un altre detall interessant d'aquest lloc és que hi ha més pubs als carrers que passos de zebra, la qual cosa podria explicar perquè el capellà es va quedar a l'illa enlloc de marxar cap Amèrica.

Uns quants anys i moltes Guinness servides després, aterro per tercera vegada a aquest petit poble al sud d'Irlanda, on la temperatura és infinitament menor a la que vaig deixar a casa i la rutina infinitament més activa. Esmorzo a les 7:30 dino a les 13:00 i sopo a les 17:00; podria dir que començo a sentir-me integrat a la cultura del país tret per un petit detall; a causa del fred (sí, sí, fred de debò) passo per una infecció d'orella, el que comporta que hagi de prendre una petita dosi d'antibiòtic i, malauradament, tingui prohibides les pintes de Guinness. Si tot va bé, però, el dijous podré deixar de prendre'n.

Perfecte, just a temps per celebrar la meva admissió (o per consolar la no-admissió) a la universitat. No podria haver escollit un lloc més màgic i més inspirador que Irlanda per viure un mes de tants i tants canvis. Seguiré escrivint!