04 de maig, 2011

Take me out!


Hi ha dies que arribo una mica cremat a casa, i molts dies que no. I després, hi ha dies que arribo molt cremat. Podria omplir l’entrada amb un llistat de coses que em molesten. Però de què em serviria? Comprensió? Consol? Res. 

Enlloc d’això, he decidit escriure sobre el remei. Abans que senyali res més cal que juri que (em) funciona. I no, no sóc un vulgar espot publicitari. 
Així doncs, què suggereixo? 
  1. Endollar una minicadena. 
  2. Pujar el volum a nivells insanament elevats; no es paga l’abús de decibels. 
  3. Posar, per exemple, l’àlbum “Franz Ferdinand”, de la banda homònima (veure fotografia). M’obsessionen aquests escocesos. Una de les experiències més sublimes que recordo va ser presenciar el seu directe. 
Ideals per aquests últims dies de curs, ignorar la massificació mediàtica futbolera de la setmana o, per què no? Un dilluns al matí.