05 de maig, 2011

Si això fos un film... com continuaria?


Imagina que et trobes davant els primers fotogrames d'un film amb la més pura essència del dogma 95... Com els continuaries? 

Aquestes són algunes de les meves propostes:
 

  • Tom és un noi que espera una cita que ha conegut a través d’un servei web: fastpartner. Ella no es presentarà. Ell es sentirà absurd i, en aquest moment d’humiliació l’atropellarà un cotxe que l’obligarà a passar-se dues setmanes amb la cama enguixada, condició que el portarà a viure aquest petit interval de vida d’una manera molt més intensa. 
  • Tom és un noi que acaba d’arribar en un cos d’una vida anterior a la seva mentre du a terme una teràpia de regressió a la clínica del seu psiquiatra. A la vida real porta cadira de rodes. A la regressió, podem observar com es posa a caminar per primera vegada. 
  • Tom és un noi que, amb 12 anys, es compra unes sabates de color grana amb la desaprovació de la seva mare; aquest fet el porta a adonar-se de com canviarà la vida ara que ha crescut prou com per prendre aquesta mena de decisions.
  • Tom és un noi que acaba d’obrir un sobre i llegeix el que conté. Després d’uns instants d’entusiasme (perquè, reconeixem-ho, tots sentim entusiasme al obrir un sobre d’origen desconegut) s’adona que la carta no va adreçada a ell; que hi ha hagut un error a la direcció. L’estripa i la llença. Aquest fet desencadena un conjunt d’actes-conseqüències que trenquen la rutina del noi. 
  • Tom és un noi que estudia tecnologia industrial i, avorrit pel monòton contingut del temari, agafa la càmera i es posa a gravar imatges aleatòries d’allò que el rodegen. Les seves sabates, el que es veu per la finestra, el bolígraf... Sense voler, es deix la càmera encesa. I això seria el film: les imatges que acabés captant el dispositiu. 5 hores d’un mateix angle del dormitori d’un estudiant (el film resultaria més interessant del que d’entrada sembla) (i sí, sí, aquesta última proposta és bastant fidel a la realitat...).