02 d’abril, 2011

Viure a Barcelona

Barcelona, morning.

Un, dos, tres, quatre. Una pulsació subliminal em dona l'entrada d'una última cançó. Un últim tram. Una mena de recta final. Cada dia que passa és un dia menys abans de començar "la gran aventura". 

Possiblement no m'hauria posat a reflexionar d'aquesta manera si no fos perquè avui he estat a la que serà la meva futura residència, a Barcelona. 
Si la tasca d'escollir universitat va ser difícil, escollir residència sembla que encara ho hagi de ser més. 
D'entrada tenim el tamany de l'habitació. La situació i el lloc (i com de lluny em queda de la universitat). Ens trobem amb el preu. L'ambient que s'hi respira. La disponibilitat de places. Les "vibracions" que a un li causa el lloc. I altres "afegits": zones d'estudi? una terrassa? un gimnàs? una piscina? 
És fàcil que tantes variables acabin resultant un inconvenient abans que una facilitat. Per sort, crec que finalment m'he decidit. I estic content. Sigui com sigui el llit, una cosa sempre la tindré clara: m’encanta Barcelona. 

Venen setmanes dures... sort que la recompensa valdrà la pena!

(la fotografia correspon a algunes de les vistes que es veuen des de la residència).