13 de març, 2011

Irlanda, Març 2011

Howth

Desempaquetar, desfer, ordenar, endreçar... tornar a la vida que havies deixat abans de marxar és possiblement la part més feixuga d'un viatge. Així que anem una mica enrere en el temps... concretament, al dimarts de la setmana passada.

Vam arribar al aeroport amb nervis, impaciència i els cinc sentits connectats al màxim: un no viatja emancipat per primera vegada cada dia! Quan vam trepitjar terres irlandeses ens vam sorprendre pel clima; esperàvem fred i, d'entrada, no semblava que les temperatures fossin gaire diferents que les que havíem deixat. Aquella mateixa tarda, sota la pluja, vam canviar d'opinió.


Ireland
Parlem de l'hostal. És difícil fer que les expectatives encaixin amb la realitat. En el nostre cas, es podria dir que l'opinió del lloc va canviar dia a dia. I és que per gaudir d'una residència d'aquestes característiques cal temps. Així doncs, no va ser fins a la meitat del viatge que no vam conèixer la gent amb qui cada dia compartíem cuina; compartíem casa, gairebé. Va ser llavors quan vam fer molt bones amistats; quan vam conèixer gent fascinant, amb qui compartir experiències tant interessants com la que estàvem vivint en aquell precís instant. A poc a poc, vam deixar de veure l'edifici com el nostre hostal per comprendre'l com la nostra petita i peculiar família.

Al llarg de l'estada, ens vam moure principalment a peu. Un avantatge que té Dublín és que és relativament petit, així que pots anar caminant d'un lloc a un altre sense problemes; ans al contrari: Dublín és una ciutat que s'ha de caminar per impregnar-se de la seva essència.

Patrick's


Un dia vam visitar Howth, una petita península al nord de la ciutat. No tinc prou paraules o fotografies per expressar tot el que vaig sentir en ser allà. Fred, vent, una capriciosa pluja de mar, un subliminal suspens a l'aire, verd. 

Stephen's park
Tampoc em puc deixar parlar de les nits. Dublín és una ciutat simpàtica, i la millor mostra d'aquesta definició es pot trobar als pubs que adornen Temple Bar o fins i tot al voltant de la orbe. Ja sigui mirant el partit de futbol Barça-Arsenal, gaudint una pinta de Guinness o acomiadant-nos del viatge, les nits van ser una part molt especial del trajecte. 

Han estat cinc dies inoblidables. Plens d'històries, petites anècdotes i inspiració. El més productiu d'un viatge és que encara que el bitllet de tornada tingui una data establerta, els records, les amistats les experiències, vivències i altres sentiments no acaben mai. No es pot comprar un bitllet de tornada a la vida que havies deixat al marxar. En aquest cas, me'n alegro més que mai.

Liffey