12 de febrer, 2011

Her door.

No vaig respondre com va fer falta. I, a poc a poc, vaig sentir el respirar de la mort al meu clatell. Un aire gèl·lid congelant-me les orelles. Claustrofòbia. Pànic. Ha perdut un milió d'euros senyor! Els batecs del cor. El final. Un home vestit de clown amb el cap a la rossa de la primera fila. Un presentador pendent dels papers del divorci. Un operador amb malestar intestinal. De sobte, una música va sortir del no res. Notes penetrants, una melodia barata enganxifosa. Una rossa amb una vena negra als ulls. El públic cridant: al pou! al pou! al pou! Una dona obessa aplaudint satisfactòriament. Fi del programa. Ens veiem el pròxim divendres!