06 de gener, 2011



Sobre les marcades i definides notes del piano d'Alexandre Desplat i fent-se lloc en una boira britànica d'allò més espessa, es presenta El discurs del rei, de Tom Hooper. Constant tensió, plans adequats (amb alguna proposta molt aconseguida, com el primer pla del matrimoni bastament desenquadrat), una bona banda sonora, actors "de luxe" i un fantàstic ressò mediàtic. No hi ha dubtes que és un gran film.

Però quin ha estat el detall que ha fet del "discurs del rei" una pel·lícula tant especial? Una fotografia subliminal? Una irradiació que desprèn l'actor britànic Colin Firth?... No aconsegueixo esbrinar-ho. Potser per això l'he trobat tan i tan bona... de debò, brillant. (què bé que el director sigui britànic. Hauria estat molt fàcil americanitzar el guió i obtindre un film patètic de llàgrima fàcil)