16 de novembre, 2010

Passem per un carrer mullat. Als xolls s’hi reflecteix un fil de neó rosa fúcsia que serpenteja cada vegada que algú trepitja l’aigua. Els cabells rossos de les noies ondegen a l’aire. La imatge és gairebé surrealista. Fictícia. Un escenari idoni per una vinyeta de manga pornogràfic. Click. Flash.
Em vaig quedar sense paraules quan ho vaig saber. Si has visitat el blog amb anterioritat recordaràs la cadena de posts: projecte camera obscura, projecte camera obscura II i projecte camera obscura III. Només em   queda, doncs, donar les gràcies a Òmnium Cultural Baix Camp per la jornada sencera, l’acte, i l’oportunitat. Esdeveniments així no suposen només una porta oberta sinó també un al·licient a cuidar i fer créixer la llengua.

La fotografia que acompanya el títol de l’obra és de Terry Richardson. El considero ídol i no puc negar que les seves fotografies inspiren relats.
Res més. Ara, a esperar les jornades de l'any que bé!