16 d’octubre, 2010

The Social Network


David Fincher rem va sorprendre després de Se7en. No he pogut veure la pel·lícula sencera, literalment. Si em coneixes i l’has vist, sabràs perquè. Però des de l’argument fins a la campanya em va atraure. The curious case of Benjamin Button em va decebre una mica. Em va agradar, però m’esperava més (cal destacar que aquell dia feia tarda de cine i que després d’aquella vaig veure Slumdog Millionaire)...
Ahir vaig veure The Social Network i em va encantar. Un 10 sobre 10. Cinc estrelles de cinc. Supera les meves expectatives inicials, de sobres.

Vaig anar al cinema una mica intrigat per saber com un tema tant delicat es podia tractar en una pel·lícula on es buscava l’atenció, una disfressa de pel·lícula dramàtica sobre el cos propi d’un documental i a la vegada, una reacció (de simpatia? D’odi? De comprensió? D’auto motivació personal? Moral?) per part de l’espectador. El dubte va quedar resolt, bàsicament, perquè The Social Network té tot i això i més.

Aquesta és la tercera pel·lícula parida després dels últims Òscars i, si per mi fos, la nominaria tant per millor guió original com per millor direcció. Afegeixo a les nominades a millor guió original The Switch (Aquí, “un pequeño cambio”, dels productors de Little Miss Sunshine i Juno). Espero veure’n moltes més abans del novembre, perquè després del Somewhere de Sofia Coppola, passaré una temporada en estat de shock...

1 comentari:

Pol ha dit...

Tenia ganes de veure-la, ara en tinc més!