30 de novembre, 2008

Pura Vida; Costa Rica.

Apuntar tot allò que es viu, es veu i es sent és una tasca especialment profitosa en un viatge. El meu destí: Costa Rica, va ser una bona ocasió. Quatre mesos després, he decidit que surtin a la llum moltes de les paraules que vaig escriure, el material fotogràfic i sonor que vaig recollir. Ho aniré posant a mesura que tingui temps per fer-ho, i ho aniré acumulant. Aquestes són dons, les memòries d'un viatge: Costa Rica.
_________________________________________________________________

Dia 20 Agost 2008

Espanya – San José

En un avió, factors com per exemple, l’excés de baixa temperatura de l’aire condicionat, la plasticitat, i varietat gustativa del menjar, i el reduït tamany d’un simple bany, són habituals, i en moltes ocasions, l’origen d’aquesta impaciència tan pertinent que et fa allargar psicològicament un viatge.

El meu vol, del meu país a Costa Rica no ha estat una excepció, ni molt menys!

Després d’una apurada i estressant escala a Madrid, m’he trobat embarcat en un vol d’onze hores, destí: San José.

Una de les sensacions que duu a l’ésser humà a altres expectatives, entorns i situacions de la seva vida és la curiositat. A vegades, aquesta es fa més que evident, i només a vegades, cal recórrer a solucions pràctiques; materials; com per exemple: Viatjar.

Potser era aquesta sensació, aquesta fam de descobrir, d’aprendre, la que m’havia incitat a emprendre aquest viatge; cap a les misterioses platges del Carib, cap a les espectaculars selves, als boscos de pluges interminables; als animals impossibles...

O potser tot es tractés se silenciar aquesta irradiació d’oci, la que m’havia conduït fins aquí.

El cas és que estava tan sols a sis hores i tres àpats del país de la “Pura Vida”:

Costa Rica.

«Por favor, pónganse el cinturón de seguridad, gracias»

[a la fotografia: un paisatge descrit posteriorment, el meu bloc de notes amb el seu bolígraf corresponent, i la meva gorra de viatjar]