08 de novembre, 2008

Oh, la publicitat...! (part1)

El so arriba a les nostres orelles, a la nostre matèria grisa, al nostre raonament, sense autorització, ni dret d’introducció. Al llarg del temps, molts han sabut aprofitar aquesta qualitat per a diverses finalitats; parlo per exemple, de la publicitat.

El nostre subconscient absorbeix cada una de les melodies que un anunci inclou; a vegades no ens en adonem, però cada un dels acords, frases, sons... queden enregistrats en nosaltres, fins que un dia, una cançó de la ràdio, un soroll imprevist, una cançó casual, ens retornen el paquet: sentiments, aprenentatges i continguts.

Una maquineta d’afaitar.

Un cotxe.

Un Iogurt.

Un ordinador.

Potser és un aspecte que considera amb freqüència la coneguda empresa “Apple”; la qual, en cada un dels seus espots publicitaris (via tv, via ràdio) inclouen una cançó.

N’estic segur que més d’un psicòleg ha analitzat cada un dels sons amb suficient previsió com per que se m’enganxin totes les obres que hi afegeixen.

Així dons, temes com “1,2,3,4” de Feist (campanya publicitària del Ipod nano 3rd generation), o “New Soul” de Yael Naim (campanya publicitària del MacBook Air) se’m adhereixen electromagnetitzades sense remei, sense solució; sense cap antídot, les imatges dels productes als que acompanyen se’m passegen inconscientment.

Oh, la pubilcitat...!