11 de gener, 2008

Cortesia?

Aquest és un treball que vaig fer per a català, una redacció sobre la cortesia, (avantatges, desavantatges, condicions...) i simplement que m’ha agradat el resultat, la deixo aquí:


La cortesia és un hàbit que ,desgraciadament, s’està diluint i dispersant en petites quantitats molt difícils de trobar, però que quan s’experimenten en diverses persones es nota, es fa molt més agradable conviure-hi. Suposo que la cortesia de fa uns quants segles es va perdre amb l’arribada de l’home “lliure” , el qual no necessita ser cortès per a poder relacionar-se sense problemes amb una altra persona i ser acceptada perfectament a la societat.

Però sent cortès, no només aconseguim una millor presència entre nosaltres. Amb la cortesia oferim una imatge “seductora” i encantadora que només ens l’atribueix els dots de l’educació. I amb aquets encants, en el món modern, se’n poden treure molts profits: el toc final a un currículum de feina, la bona imatge davant un jurat, l’element final per agradar a una noia...

I de la mateixa manera que nosaltres expressem la cortesia, sovint ens és retornada de la mateixa manera.

És evident, però, que darrere d’aquest hàbit tan especial hi ha d’haver una persona que en sigui conscient de què la cortesia no és una eina de millora ni un utensili d’ajuda, com ja he esmentat, la cortesia és un hàbit que caldria seguir tant amb les persones les quals ho sabran apreciar, com en les que no. Si aquesta “norma” no es complís es podria donar el cas de falsedat, la qual no es relaciona per a res amb una actitud cortesa.

Així dons, en què consisteix la cortesia?

Obrir la porta a algú quan entra, demanar les coses amb un “disculpi” al davant, el “Gràcies” i “De res” tan típics o inclús un “si et plau” després d’una demanda, són elements que tenen presència en una actitud cortesa, però darrere de tot això sempre hi ha la manera de pensar, d’actuar, de sentir, uns hàbits que només s’aconsegueixen a base de creure en la cortesia pura, i que no podrien estar escrits en un manual d’instruccions titulat “com ser cortès” sinó que els ha d’anar desenvolupant cadascú a la seva manera, donant un toc de personalitat a la cortesia e sempre, per combinar-ho amb la cortesia moderna (és a dir, que no es tracta de comportar-se com un cavaller medieval davant d’una dama de palau, simplement és qüestió d’aprendre amb el pas del temps.

Qui sap si d’aquí uns anys els avantatges d’una bona cortesia s’hauran reduït a ben pocs, o si ja no quedarà rastre al món d’una educació refinada, sigui com sigui, igual que una llengua en perill d’extinció, crec que aquest és un hàbit molt important de preservar.