16 de desembre, 2006

Injustícies a l'insti

Dintre de totes les coses que no m’agraden de l’insti, n’hi ha una que fa temps que roda per el meu cap. I el que vaig a escriure no és cap novetat, però em feia il·lusió escriure alguna cosa sobre això. El problema? Dons bastant simple, ODIO i sempre he odiat que els professors es preocupin tant per aquells alumnes, que, per el que siguin, no tenen ganes de fer res. DE FER RES, en cap moment m’estic dirigint als que tenen lleus dificultats, simplement per aquells que “la lien”. No trobo per res just, que aquells alumnes que tenen pensat estudiar en algun futur, o simplement aquells que volen aprendre, o els que no molesten, s’hagin de “fer fotre” per culpa de la resta. D’acord, dit així costa de imaginar, però posem-ne algun exemple. “Estem a classe d’anglès, i la professora pregunta la traducció d’una frase en concret, escrita a la pissarra. Algunes mans s’aixequen a l’aire, mentre que els pertinents de les altres mans estan xerrant. Llavors va el professor i pregunta a aquells que parlen, PER QUÈ?” Sembla una tonteria, però aquell alumne, no sap respondre, i el profe va i diu tota la frase sencera, que guanyem? Dons bàsic, aquells alumnes amb ganes d’aprendre han perdut una oportunitat. Una, rere una altre i una altre i moltes més. I al final, ens en donem compte de que en comptes d’avançar tota la classe, menys uns quants, RETROCEDIM tota l a classe al nivell dels altres. Dit així, sembla que no importi massa. Però i si aquestes oportunitats portessin el “positiu” que portés a un alumne al excel·lent? Encara que no ho sembli, a aquest una certa assignatura canviaria d’un excel·lent a un notable, mentre que l’altre alumne es quedaria amb el suspès de totes maneres. Sembla JUST? Dons, sincerament, per mi, no. Esperem que da cara al futur i les noves societats aquests problemes se solucionin, i per exemple, en comptes de fer grups de reforç, perquè no grups d’avenç? Fins aviat, muraguilles.

1 comentari:

guillem vandellos ha dit...

tens TOTA LA RAÓ. aket any no tan, pero els altres anys era increïble, la clase en segons quins profes era una festa(a vegades tampoc no esta malament), pro el ke dius és veritat, pro no si pot fer res. ens em de fotre!