02 de setembre, 2006

Un estiu més...

Un estiu més… Ja ens tornem a trobar al setembre, i una vegada més ens podem començar a motivar de què això s’acaba, tot i que ens costa molt, i, sovint, ens agrada mentir-nos a nosaltres mateixos, pensant que encara queda temps... Però la realitat ens envolta, i ara només podem pensar en el consol de 12 miserables dies, que se’ns faran esgotadors amb tota la història de tornar a començar el curs: comprar bolígrafs, gomes, llapis i mil coses més que durant el curs no les fas servir per res. O la motxilla, que tombes mil botigues, i al final et quedes amb la primera que has vist... Però bé, sempre ens quedarà el record d’aquest meravellós estiu... Recordo com va començar... Al principi hem va costar molt acostumar-me al nou horari d’estiu: anar a dormir a les tantes, aixecar-me tard, anar amb pijama fins a l’hora de sortir... De tant en tant anàvem a la piscina, però molt poques vegades. El dia que vam anar a buscar les notes va ser el dia en que vam ser conscients de que ja no quedava ni rastre de l’insti, i de què teníem un estiu per endavant. Aquell mateix dia, vam anar a celebrar el curs a “la bassa” . Més tard vam començar a agafar un bon ritme de quedada: cada dia, a les 5:30, anàvem a la piscina. Berenàvem allà, i a les 8:00 anàvem a jugar a bàsquet. I cada tarda igual. Llavors jo vaig marxar de colònies una setmana. Allò “molava”: estava tot el dia amb joves catalans, uns monitors “superenrotllats” i amb desenes de pianos les 24h del dia. Sí, va ser molt “guai” però tot el què comença acaba! Aquí a Almoster la festa major ja havia començat i anàvem a algunes activitats, com ara el teatre... tots recordarem aquella obra... Els picnics van ser molt complerts i el que vam fer al turonet va ser inoblidable. També recordo molt bé el Techmoster, on vam descobrir que encara som massa joves per algunes coses... Llavors van arribar les pluges, i el ritme que portàvem es va trencar, però vam descobrir una nova distracció: el parxís, des de llavors, odio aquest joc... En resum, aquest estiu, i crec que tots coincidirem en això, ens ha servit per donar-nos en compte, de què les “criaturades” d’abans, ara ens avorreixen bastant... però que de totes maneres, encara podem gaudir de ser joves... Esperem poder disfrutar tant del curs com de l’estiu, esclar que serà difícil...