18 de setembre, 2006

“Perdida”, de "La Oreja de Van Gogh"

"Perdida", és una de les cançons que podem trobar en el disc més recent de “La Oreja de Van Gogh” (“Guapa”), i el que ens podia semblar una cançó romàntica o inclús una història d’amor, és en realitat una història que porta el missatge evident però molt ben disfressat de les drogues. Com s’explica en el DVD incorporat en l’edició especial del CD aquesta cançó, ha estat composa per allunyar-nos d’aquest món. Tot i que a simple vista, i per el ritme de la cançó, sembla que el missatge que porti no hagi de ser del tot directe, es pot demostrar que sí. Per exemple, quan ens parla de “cruzar la linea blanca”, ens estarà parlant realment de creuar una línea de cocaïna? Quan parla de “un mundo que no ves” ens pot estar indicant l’estat de quan estàs “colocat” ? I un de molt bo també, quan pregunta “cuantos gramos pesa mi alegria?, cuanto pesa el miedo a ser feliz?” és evident que s’està referint al pes de determinades drogues, que es poden vendre amb el missatge d’aquests efectes. Aquestes i moltes altres indirectes sobre el tema les podem trobar en aquesta cançó: “Perdida”, de “La Oreja de Van Gogh”

1 comentari:

guso ha dit...

Bon estil, si senyor. Per cert, m'agrada molt el rellotge que has posat abaix ;)